Diumenge 29 de setembre de 2024, homenatge a Ricardo Alcántara pels seus cinquanta anys escrivint.

Crec que no hi ha millors paraules per homenatjar a Ricardo per aquests 50 anys que les que de manera poètica Noemí Villamuza li va dedicar en una emotiva lectura, i que aquí us les deixo:

CON EL COMBUSTIBLE DE LA POESÍA NAVEGASTE DESDE URUGUAY…

UNA BARCELONA AGITADA SE SACUDÍA EL GRIS PARA SER TRANSITADA CON JUVENTUD Y AVENTURA;

CORAZÓN DE NIÑO SAGITARIO CONSTRUYENDO CAMINO LITERARIO.

DECADAS DE VIDA Y TRABAJO HAN PASADO Y SIGUES SONRIENDO CON CADA NUEVO CUENTO.

MIMANDO LAS PALABRAS, CUIDANDO LOS MENSAJES… HONRANDO LA PUREZA DE LA INFANCIA.

¿SERÁ ÉSTE EL MOTIVO DE TU MIRADA SIEMPRE BRILLANTE?

¡¡QUIZÁS POR ESO LA ILUSION INTACTA 50 AÑOS DESPUÉS!!

Després de la pluja d’emocions que va rebre en els actes i homenatges a l’Uruguai no podíem deixar que passés aquí desaperçebut aquest aniversari.

I entre uns quants amics vam organitzar un dinar sorpresa per poder regalar-li un merescut reconeixement a tota la feina, a tota la literatura, a tota la passió per transmetre paraules que vesteixen les històries que el Ricardo ens deixa cada dia.

Gràcies, Ricardo!! Ens retrovem en el teu proper relat.